Pressupostos

La capacitat o necessitats de finançament d’un Ajuntament es mesuren com les diferències entre els ingressos no financers i les despeses no financeres. Quan el resultat és positiu (capacitat de finançament), indica que l’entitat té capacitat de finançament o superàvit pressupostari no financer. En canvi, si el resultat és negatiu, indica que l’entitat necessita finançament, és a dir, que ha de recórrer a l’endeutament.

La classificació econòmica del pressupost de despeses informa sobre com es gasta. Per això els crèdits del pressupost de despeses s’ordenen segons la seva naturalesa econòmica, distingint entre els crèdits destinats a operacions corrents, com les despeses necessàries per al funcionament dels serveis públics (despeses en personal i en béns i serveis), els crèdits destinats a operacions de capital (com les despeses en inversions reals) i els crèdits destinats a operacions de caràcter financer (com les amortitzacions dels préstecs que han rebut les entitats locals).

La classificació orgànica del pressupost de despeses informa de quina és la unitat orgànica de l’Ajuntament que gestiona les despeses, és a dir, quina àrea o servei és el responsable de la seva execució. Aquesta classificació és opcional.

La classificació per programes del pressupost de despeses informa sobre la finalitat i els objectius dels crèdits que es proposi aconseguir. El detall d’aquesta classificació el podeu consultar en l’Ordre del Ministeri d’Economia i Hisenda HAP/419/2014, de 14 de març, per la qual s’aprova l’estructura dels pressuposts de les entitats locals.

L’estat de despeses ordena els crèdits d’acord amb tres classificacions diferents:

• Orgànica, que informa sobre qui fa la despesa.
• Per programes, que informa sobre en què es gasta, és a dir, la finalitat de la despesa.
• Econòmica, que informa sobre com es gasta, sobre la naturalesa econòmica de la despesa.

L’estat d’ingressos es pot classificar d’acord amb les classificacions següents:

• Classificació econòmica, que presenta la informació atenent a la naturalesa econòmica dels drets pressupostaris, l’estructura de la qual serà definida pel Ministeri d’Economia i Hisenda.
• Classificació orgànica, que informa sobre qui ingressa. Les entitats locals podran classificar els ingressos atenent a la seva pròpia estructura. És una possibilitat que tenen les entitats locals i, per tant, una classificació de caràcter opcional.

Quan l’Ajuntament du a terme obres públiques o estableix serveis dels quals el ciutadà obté un benefici o a través dels quals incrementa el valor dels seus béns, es poden exigir contribucions especials.

El deute viu és la totalitat de deute pendent de pagar que té l’Ajuntament procedent de préstecs a llarg termini amb entitats financeres i avals. És a dir, és el capital pendent d’amortitzar més els interessos generats.

El pressupost d’un Ajuntament és un document que s’aprova pel Ple de l’Ajuntament i que especifica les despeses que com a màxim es produiran durant l’exercici i els ingressos que es preveuen obtenir durant el mateix període. Totes les entitats locals estan obligades a aprovar el pressupost de l’any en l’últim trimestre de l’any anterior. D’aquesta manera les entitats locals l’1 de gener de cada any han de tenir el seu pressupost aprovat. No obstant això, si quan comença l’any no s’ha aprovat el pressupost, la normativa estableix que es prorrogaran automàticament els pressuposts de l’any anterior.

La magnitud de l’estalvi és un indicador de la situació financera de l’entitat local, de la capacitat de poder atendre al seu venciment la càrrega financera de l’endeutament. Es calcula de la forma següent: suma dels ingressos liquidats corresponents a impostos, taxes i preus públics, transferències corrents i ingressos patrimonials menys les despeses relatives a personal, béns corrents i serveis i transferències corrents (no es tenen en compte les despeses finançades amb romanent de tresoreria per a despeses generals). A aquest resultat se li ha de restar l’anualitat teòrica d’amortització corresponent als préstecs concertats a llarg termini i als avals a tercers pendents de reemborsar.